Bàsquet, més que una paraula

No se que és el que fa que les persones tenguin tantes ganes de fer alguna cosa, que tenguin l'impaciència de fer alguna certa cosa, no m'ho explic, però el que si que puc explicar, o almenys el que em passa a mi, és les ganes que fan que algú vulgui jugar a bàsquet, pel que a mi respecte, són més que ganes, és el gust de poder jugar-hi, perque el disfrut, el disfrut com un nin petit amb un caramel, poder tocar la pilota, llançar a cistella i sentir com la pilota mínimament toca l'aro i frega la xarxa, i sentir el dolç soroll que fa en aquest mateix instant, em dona un cop d'ànim i em puja la moral, i m'anima a tornar a llançar a seguir intentant, i poder jugar amb els companys que a n'aquell instant dins la pista, som com a guerrers, valents guerrers, que ho deixaran tot a damunt la pista per poder guanyar el partit, perque el camp es delimita per les quatre línies, les dues de banda i les dues de fons, durant el partit, la vida està entre aquestes quatre línies, perque això si que val la pena, val la pena intentar-ho.