Magia entre los dedos

The end of an era

El darrer minut del sisè partit de la final contra Utah del 1998, que va ser el darrer partit de Michael Jordan amb els Chicago Bulls, i que van guanyar gràcies a un gran darrer minut del 23, de Michael Jordan, fent-se així amb el títol de la NBA i guanyant el seu sisè anell, va passar a la fama, a la història, com el millor jugador de l'NBA, demostrant que era capaç de fer coses com aquesta.

Joc en equip

En un equip, és fonamental, la bona relació entre els membres de l'equip, i amb l'entrenador, dur-se bé és essencial, si és així, si existeix una bona relació entre aquests, el joc sortirà casi tot sol, i sirem un equip en el qual fluirà el joc en equip i el bon joc, l'amistad, en el que es vorà reflexat tot el que s'ha après en els entrenaments durs i que gràcies a la bona relació entre nosaltres haurem après del que ens ensenyava l'entrenador i aprendrem de nosaltres mateixos, ens animarem els un amb els altres, ens motivarem tots plegats, ens motivarà l'entrenador, tots motivarem a un i un motivarà a tots, sempre ha d'existir aquest bon ambient, perque sinó, la paraula equip es borrarà i l'únic que sirem, sirà una panda de tios que van a un pabelló a passar l'estona, i no és el que nosaltres volem, el que de veres volem és jugar tots junts, com un equip, ser bons companys i esforçar-nos per a donar-ho tot, per a donar el millor de cada un, però per tot això, és essencial, l'amistad, el bon ambient i la bona relació entre tots.

Esforç

La sensació que se li queda a un després de donar-ho tot a cada partit o a cada entranament, acabar esgotat, treguent la llengua i arrossegant els peus, amb la camiseta suada d'alt a baix, ferides per les cames i els colzes d'haver lluitat cada pilota, que et regalimin les gotes de suor per la cara o fins i tot que caiguin directes al terra deixant marques per tot on passes, és una sensació increible, i aquí és quant t'adonaràs de que ha valgut la pena tots els entrenaments per acabar la setmana d'aquesta forma, perquè això és el que fa realment del bàsquet un esport tan apasionant, i continuaràs amb aquesta sensació el dia següent, quant no puguis ni pujar les escales de casa teva, degut  l'intensa setmana d'entranaments i partit, i únicament tendràs ganes de que torni a començar tota la setmana per tornar a fer els entrenaments i culminar amb un partit i així succesivament, perquè això és disfrutar de veres el bàsquet, això és sentir el bàsquet, això és el bàsquet.

Un equip unit

Abans de començar l'escalfament previ a un partit, no es pot fer, riguent i fent comedi, ja s'ha d'estar pensant en el partit, s'ha d'estar concentrat, i quant l'àrbit xiula el minut, i ens retiram de la pista, per donar pas a la breu parla de l'entrenador abans del partit i dir el quintet inicial encara seguim concentrats, i sortir a donar-ho tot, però  després per una part,el resultat no sirà la victòria que nosaltres volíem, però per l'altre part si que serà l'esforç, les ganes, l'intensitat que nosaltres ens havíem proposat i que haurem aconseguit, és un resultat positiu per nosaltres, veure i demostrar tot el que anam aprenent a cada entrenament, i en aquest moment ens demanarem a nosaltres mateixos: si avui hem demostrar això, d'aquí a final de temporada que arribarem a demostrar?. La resposta és senzilla, arribarem a demostrar el que és un equip, el que és treballar com un equip, tot el que hem après com equip, com es comporta un equip enfront d'un partit, el joc en equip, i més, però tot això ho demostrarem siguent un EQUIP unit i que així seguirà sent.

Bàsquet, més que una paraula

No se que és el que fa que les persones tenguin tantes ganes de fer alguna cosa, que tenguin l'impaciència de fer alguna certa cosa, no m'ho explic, però el que si que puc explicar, o almenys el que em passa a mi, és les ganes que fan que algú vulgui jugar a bàsquet, pel que a mi respecte, són més que ganes, és el gust de poder jugar-hi, perque el disfrut, el disfrut com un nin petit amb un caramel, poder tocar la pilota, llançar a cistella i sentir com la pilota mínimament toca l'aro i frega la xarxa, i sentir el dolç soroll que fa en aquest mateix instant, em dona un cop d'ànim i em puja la moral, i m'anima a tornar a llançar a seguir intentant, i poder jugar amb els companys que a n'aquell instant dins la pista, som com a guerrers, valents guerrers, que ho deixaran tot a damunt la pista per poder guanyar el partit, perque el camp es delimita per les quatre línies, les dues de banda i les dues de fons, durant el partit, la vida està entre aquestes quatre línies, perque això si que val la pena, val la pena intentar-ho.

Earvin "Magic" Johnson

"No preguntes que puede hacer el quipo por ti, pregunta que puedes hacer tu por el equipo"

-Magic Johnson

"Al público le gusta que le lleven las emociones al límite. Quieren llorar y reir y sentirse bien."

-Magic Johnson

"Se juega para ganar, para divertirse, y para hacer felices a los demás.”

-Magic Johnson

"La capacidad para hacer mejores a mis compañeros es lo que más valoro de mi carrera"

-Magic Johnson

Y cosas como estas hacen del baloncesto, más que un deporte, hacen que de verdad signifique algo para nosotros, es una manera de desconectar, de hacer lo que realmente nos gusta, lo que llevamos en la sangre, gracias Earvin por una gran lección.

Adiós Brandon Roy

La peores previsiones se han cumplido para Brandon Roy. El genial escolta de los Portland Trail Blazers, de solo 27 años,  tiene que dejar el baloncesto profesional por sus lesiones de rodilla.Una vez más, las lesiones vuelven a ser protagonistas en la historia de la franquicia de Oregón.Roy ha sido operado seis veces de sus rodillas. Tras tantas intervenciones se ha quedado sin cartílago en las dos articulaciones y si sigue jugando al baloncesto pondría en riesgo el simple acto de caminar. Eso es lo que le han dicho los médicos.El pasado lunes, el presidente de la franquicia, Larry Miller, confirmaba que contaban con Brandon Roy para el inicio de temporada. Pero ahora, todo ha cambiado.El ex jugador de la Universidad de Washington, número 6 del draft de 2006 y rookie del año en su primera temporada en la NBA, tiene unos promedios de 19 puntos, 4,2 rebotes y 4,7 asistencias.Sus problemas con las rodillas venían de lejos, pero han sido especialmente importantes en los dos últimos años. La temporada pasada sólo pudo jugar 47 partidos, con una aportación mucho más baja de la que acostumbraba.Es una lástima tener que perder a jugadores de tanto nivel i de tanta calidad por tema de lesiones, pero esto es el deporte, esto es el baloncesto, te recordaremos Brandon Roy.

Más que baloncesto

Como explicarte lo que es el amor, si nunca te pusiste la camiseta de tu club.Como explicarte lo que es el dolor, si jamás la mala suerte te revolcó en una bandeja.Como explicarte lo que es el placer, si nunca ganaste un clásico.Como explicarte lo que es llorar; si nunca perdiste un partido en el ultimo segundo por un fallo dudoso.Como explicarte lo que es el cariño, si nunca acariciaste la naranja con la yema de los dedos para dejar suavemente una bandeja.Como explicarte lo que es la solidaridad, si nunca ayudaste en una defensa personal.Como explicarte lo que es la poesía, si nunca tiraste una falta, ni te mandaste haciendo firuletes entre los rivales desorientados.Como explicarte lo que es la amistad, si nunca hiciste una asistencia.Como explicarte lo que es el gozo, si jamás diste la vuelta olímpica.Como explicarte lo que es el pánico,si nunca te empataron un partido que ganabas por 20.Como explicarte lo que es morir un poco, si jamás perdiste una final.Como explicarte lo que es “Tirar juntos” si nunca jugaste en equipo.Como explicarte lo que es la soledad, si nunca te paraste en la línea de libres sin reloj y un punto abajo en el tablero.Como explicarte lo que es el esfuerzo, si jamás te mataste en un entrenamiento.Como explicarte lo que es el egoísmo, si nunca tiraste cuando tenias que dársela al que estaba mejor ubicado.Como explicarte lo que es el arte, si nunca inventaste una asistencia lujosa.Como explicarte lo que es la música, si jamás cantaste alentando a los compañeros.Como explicarte lo que es la injusticia, si jamás te robo el partido un referí.Como explicarte lo que es el odio, si nunca perdiste la pelota que perdió el partido.
COMO EXPLICARTE LO QUE ES LA VIDA, SI NUNCA JUGASTE AL BÁSQUET.

Grande Equipo

Hem demostrat del que som capaços, hem demostrat de quina pasta esteim fets, hem demostrat que podem, hem demostrat que creim amb nosaltres mateixos i que i seguirem creient, perque som un EQUIP, i no és cosa d'uns quants, és cosa de tots, tots aportam amb tot el que podem i més, ens hi deixam la pell a damunt la pista, lluitam fins al darrer minut, fins al darrer segon, i quant l'àrbit ha xiulat, seguim lluitant, perque sabem que podem, o almenys ho intentarem, sortirem a donar-ho tot, que sen donin compte de que esteim davant ells, que ens imposam, que els i plantarem cara, si ens volen guanyar hauran de jugar no una ni dues, sinó tres marches par damunt de nosaltres, però nosaltres marcam el ritme del partit, el temps del partit, perque aquí mandam nosaltres.Perque desde que ens aixecam del llit fins que acaba el partit, ja esteim pensant en el partit, ja esteim concentrats, i sortim a la pista concentrats, ja sabem que no ens rendirem, que no tirarem la tovallola, ens anima l'entrandor i ens animam entre nosaltres, per treure el màxim potencial d'un mateix, treim a la pista el jugador que de veres som, el jugador que lluitarà, que no tirarà la tovallola, perque creu en ell mateix i creu en tot l'equip, així com l'entrenador creu amb nosaltres, i si l'entrenador creu amb nosaltres i nosaltres creim amb ell, perquè no creure amb nosaltres, amb els membres de l'equip? perque no intentar-ho? no i perdem res, així que anem a sortir a donar-ho tot. Fer-se la pregunta de: haguessim pogut guanyar? i esperar que algú ens doni la resposta a aquesta pregunta, no serveix de res, la resposta l'hem de descobrir nosaltres mateixos, perque al final del partit, ja no ens farem aquesta pregunta, ja directament formularem la resposa que sirà: si, si i si que podem, i l'haurem descobert, perque haurem lluitat, i haurà valgut la pena, haurà servit, s'hauran vist els fruits dels entrenaments durs, i de tota la feina realitzadadurant la setmana, i si algú ens demana que com ho hem fet, perque pot ser que no siguem un equip d'altura, un equip preferit, ni molt menys, però si que som un equip que ho dona tot i no es rendeix mai i així serà, aquesta sirà la contesta, perque els hem demostrat que mandam nosaltres, però tot això gràcies a l'entrenador i el treball en equip.